Els protagonistes de “Mamà Brou” han decidit per iniciativa pròpia presentar-vos el seu món, un Brouifasol molt especial, on l’amor guanya sempre.

A l’univers paral·lel dels Brou, hi trobareu molta tendresa. Però no seré jo qui us ho expliqui, el senyor i la senyora Brou m’han pres la paraula.

diumenge, 21 d’abril de 2019

MAMÀ BROU en la seva totalitat



MAMÀ BROU

Mamà Brou va ser concebuda havent patit importants pèrdues personals, de les irreemplaçables que deixen una ferida al cor per a la resta de la nostra vida.  La meva intenció era abordar el tema en positiu i demostrar que l’enginy i la creativitat ajuden a cicatritzar, si més no, a alleugerir la pena.

La història del conte és força senzilla, només dos protagonistes i frases extremadament curtes, de subjectes repetitius, que d’una manera gairebé infantil fan avançar la història. Tot i l’aspror de les paraules,  sense cap mena d’ornament literari, que no tenen un altre objectiu que narrar amb claredat com transcorre un diumenge en la intimitat dels Brou,  el conte, en el seu conjunt, esdevé una obra poètica, on la figura de la dona té un paper important. Podríem dir que és, entre altres qualificatius, un conte feminista. Crec que va arribar a aquest món en un moment clau, en una etapa de canvis importantíssims. Els Brou es deixen veure des de la seva nuesa, i els seus cossos són l’instrument físic que els permet realitzar i portar a terme els seus desitjos d’unió, una fusió que va més enllà de la realitat física.

La fisonomia del conte, les il·lustracions de la portada i guardes, responen a la voluntat de fer de MAMÀ BROU un llibre diferent, trencador, com tot el seu contingut. A hores d’ara crec que potser em vaig excedir. Un pit de dona a la portada i l’altre a la contraportada, fa que possibles lectors es facin cap enrere. I un eixam d’abelles en un cony a les guardes acaba per reforçar aquest punt transgressor. Potser ens hauríem de preguntar per què la nostra societat riu i es tapa la boca tot exclamant, quin atreviment! Per què a les llibreries sempre és a sota dels altres llibres? Quina mena de pudor ens aclapara davant una imatge d’un pit de dona, que ha estat font de vida per a nosaltres i els nostres fills? Què hi ha de pecaminós en els nostres cossos, en Mamà Brou, que molts dels meus coneguts hagin decidit fer-ne un tema tabú? A la meva manera de veure, cap. Evidentment no tothom ha patit un càncer de mama; i no m’he vist a mi mateixa despresa de la feminitat més intrínseca. Educar els nostres fills sexualment farà que el món sigui una mica millor.

Qualsevol que només vulgui veure en aquest petit relat una provocació, o erotisme pur i dur, té motius per fer-ho, no he utilitzat cap filtre per a suavitzar la història que no sigui l’amor que es veneren els protagonistes i la calidesa de les il·lustracions.  És el lector qui n’ha de traure les seves pròpies conclusions, però perquè  això passi, no us quedeu en la portada. Obriu el llibre (després de comprar-lo) i deixeu-vos encomanar per l’alegria i la generositat dels Brou. 




8 comentaris:

  1. Per les explicacions que en fas, Mamà Brou és entranyable.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha molt d'amor i bona voluntat darrere d'aquesta feina. Gràcies per fer-ne lectura. Una abraçada.

      Elimina
  2. I tant que s'encomana l'alegria dels Brou: la decoració de la banyera, l'estampat acolorit de les parets, els insectes i els animalets que els imiten, la seva nuesa grassoneta, l'àlbum amorós... Un bon Sant Jordi per a Mamà Brou!

    ResponElimina
  3. Hi ha qui es deixa portar pels prejudicis, sense saber que dins aquestes pàgines hi ha una tendra història ...
    Bon Sant Jordi i molt èxit !! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. És així mateix. Hi ha desconeixement profund i poques ganes de veure més enllà. És el defecte de molts, i no parlo només d'aquest tema. Gràcies pels desitjos, esperem que vagi bé.

      Elimina
  4. Estimo els Brou tant com a qui els ha parit. I ho saps.

    :-)******

    ResponElimina